Exercicis sobre el Modernisme
-DESOLACIÓ – Joan Maragall
1 – Baudelaire es compara a l’albatros. Descriu la imatge resultant del poeta i la imatge que dóna de la societat. Ralaciona-la amb la de l’artista modernista.
Baudelaire es descriu com un poeta que va en contra de la societat, dóna una imatge de negativitat envers el poble i ens mostra com es resigna a lluitar-hi i per quines raons. En la societat d’aquesta època són els rics i benestants els qui dominen el poble mentre que les persones nobles arran de no tenir tant poder no poden mostrar com són en realitat i es senten inútils i angoixats.
2. Analitza l’actitud de Joan Maragall respecte al poder central. Relaciona aquesta actitud amb una de les dues tendencies del modernisme.
Joan Maragall te una acitud crítica respecte al govern central, ja que diu que España està trencada per una guerra que a ell li semble inútil i innecessaria. Tambe aborda el tema nacionalista des de la perspectiva que prenia la politica catalana a l’inici del segle XX.
Podem relacionar aquesta actitud amb la tendencia regeneracionista, ja que es basa en una actitud activa i compromesa amb la societat.
3.- Comentari de text “Desolació”
a) Explica, a partir del mateix desenvolupament del poema i amb l’ajut d’un diccionari de símbols quin és el valor simbòlic de l’arbre.
b) Quin és l’argument del sonet? Com es distribueix en les seves parts?
c) En els últims versos, el poeta fa una declaració de principis sobre el valor de la poesia? Quina és?
d)Analitza la métrica.
a)L’arbre ple de vida fins que una tempesta el trenca simbolitza la felicitat de la vida de l’autor fins que la seva dona emmalalteix.
L’arbre cremat amb el fum que s’envà simbolitza l’agonia que sent l’autor per la pèrdua de la seva dòna i els seus fills.
L’arbre encara que segueixi viu la saba és l’únic que l’anima a seguir vivint (en aquest cas la poesía).
b) L’argument és la dessolació que el poeta sent al seguir viu veure com moren els seus sers estimatsi per això es compara amb un arbre que va perdent les branques.
- En el primer quartet l’autor compara la seva vida amb la d’un arbre, abans estava ple i va arribar una tempesta i el va partir.
- En el segon quartet l’arbre no té quasi fulles i la seva llenya ha estat cremada de manera que ha vist el fum que generava anar-se’n al cel.
- El primer tercet explica que, l’arbre, encara segueix viu i l’amarga en tot moment i només les la saba és el que l’aferra a la vida i l’ajuda a esperar l’hora de la seva mort.
- En el segon tercet el que l’autor ens diu que només viu per compadir-se del que l’hi manca.
c) L’autor diu que gràcies a la poesía, ell pot expresar els seus sentiments (en aquest cas la meitat que el manca,la gent estimada) i amb la poesía, ell viu per poder plànyer el que d’ell es mort (el que li manca).
d) Desolació
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, 12A
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta; 12 B
mes branques una a una va rompre la tempesta, 12B
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. 12A
Brots de migrades fulles coronen el bocí 12A
obert i sense entranyes, que de la soca resta; 12B
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, 12B
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. 12A
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava, 12C
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, 12C
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort. 12D
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca; 12E
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; 12E
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort. 12D
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, 12A
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta; 12 B
mes branques una a una va rompre la tempesta, 12B
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. 12A
Brots de migrades fulles coronen el bocí 12A
obert i sense entranyes, que de la soca resta; 12B
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, 12B
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. 12A
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava, 12C
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, 12C
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort. 12D
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca; 12E
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; 12E
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort. 12D
Rima asonant en A i la resta son rimes consonants, versos de 12 síl·labes. És un sonet (com la majoria d’elegies) ,per tant, età format per dos tercets i dos quartets. Els versos estan separats en hemistiquis a les 6 síl·labes.
4-Busca deu paraules en el poema ''La pineda'' que et resultin de difícil comprensió, busca el significat en un diccionari i copia'l
cisellada: Treballar amb el cisell. Cisellar un metall. Una pedra cisellada.
Brancall: conjunt de branques
Soques: Tronc de l’arbre.
Xapava: Cobrir o guarnir amb xapes
Ufanar: Orgullos,content
Nimbda: Rodear de aureola [una figura o imagen
Fiat: Digne de confiança
Nervatura: Que te nervis.
-Modernisme
3. Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.
Quan la gent arriba a certa edat, sembla que ja s’els deixa de banda, com si no poguèssin aportar res i intentar que no molestin als demés que esstem en la “plenitud” de la vida. És cert que els fills (com a fills que són), altres familiars i gent estimada si que s’interessa per aquestes persones que han envellit perquè se’ls estimen i volen ajudar-los a que es trobin el millor possible l’etapa final de la seva vida però també és cert que a molts familiars els dona igual i s’obliden d’aquestes persones grans ja que les veuen com si siguèssin un estorb y molestessin.
Això es veu reflexat en “La Vella” en com la jove ha de carregar amb la seva anciana padrina que impossibilitada, no es pot valer per ella mateixa i és la jove la que s’ha de fer càrrec d’ella a més de tota la casa. Com están molt ocupats amb les feines de la llar, fan el mínim per cuidar a la vella que la deien senada al porxo perquè no molesti i li donen de menjar però no es preocupen per ella sinó que simplement es limiten a poder allargar la seva vida, no deixar-la que mori.
4. Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.
L’argument de Solitud (Víctor Català) tracta d’una dona la qual esta insatisfeta amb la seva relació matrimonial i es sent sola per això tracta de lidiar-ho amb altres relacions. Aquesta vida la porta a coneixes profundament i a descobrir la seva pròpia personalitat. En aquesta obra la protagonista es una dona, és una tendència del modernisme que mostra una actitud mes delicada. El tema central es centra en la llibertat de Mila, un dels aspectes mes forts del Modernisme.
L’Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol
narra la vida del senyor Esteve, un home gris, prudent i pràctic, amo d’una botiga, La Puntual, que el seu avi havia fundat el 1830. Els dies monòtons i la vida assenyada del protagonista dedicats a afermar i eixamplar el negoci, es veuran trencats pel comportament d’en Ramonet, fill i hereu del negoci familiar, que es nega a continuar la tradició botiguera familiar i que esdevé un típic exponent del Modernisme. En Ramonet vol ésser escultor, amb tot l’idealisme que aquest ofici representa per a la societat burgesa de l’època.
Aquesta obra es relaciona amb el tema tipic del modernisme: l’individu contra la societat. Ja que Ramonet s’enfronta a la seva familia per que no vol continuar el seu negoci sino que vol lluitar pels seus ideals i ser escultor.
