“Viure del passat” Jaume Brossa
1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Del regionalisme critica l’excessiu culte al passat que va impedir tota concepció moderna, fent que la literatura catalana fos una resurrecció del passat. El romanticisme francès va fer que l’ànima del poble quedés apartada i no es conreés a la literatura
2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
El regeneracionisme que defensa Brossa creu que la cultura d'una generació passada ha de reposar sobre els aspectes positius d'aquesta, es a dir, menysprear tot allò que ha degenerat la cultura de la pròpia nació. El punt de vista de Brossa Catalunya ens descriu que ha deixat un lema mort que s'ha anat perdent a mida de repetir les mateixes idees i conceptes, segons Brossa si Catalunya vol seguir el camí que li correspon ha de descriure el medi que l'envolta per influir-hi sobre ell i millorar-lo.
3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
Ha de ser la massa anònima, la que conserva el geni de la raça catalana i s’ha emportat la pitjor part de la relaxació del caràcter, per això, moguda per diferents influències, és la classe social que aportarà el nou substrat per reanimar l’esperit regional de Catalunya.
4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions del nord són les escollides per Brossa, ja que aquestes reflecteixen el que Catalunya ha de fer. Conservar les tradicions de époques anteriors i adaptar-se al seu ambient.
5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
El fonament d’una cultura ha de reposar sobre lo bo, sinó menysprear-lo i començar de nou.
Crear un centre de cultura propi, marcant ben bé la diferència existent entre la nostra estructura moral i intel·lectual i la dels demés pobles que ens envolten.
La massa anònima és la que ha d’aportar el nous sustrat per a aquest renovament.
Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista, Santiago Russinyol
1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
Modernistes | Societat |
Poesia | prosa |
Sol i llum | boira |
Ésser boja | sentit comú |
Art per l’art | art comerç |
"Pervindre" | present |
Somni | sempre esclaus |
Don Quixots | sancho-panzas |
Simbolistes | decaiguts i mansos |
Amor a Leonard de Vinci o un Dant | amor a la província (Catalunya, etc.) |
2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
La poesia representa que es l’art i la prosa representa que es la gent de la ciutat, una gent que es egoista, ensopida...
3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Si, perque diu que son els artistes els que faran una societat nova i millor basada en la poesia.
4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?La actitud es una mostra de rebuig del “soroll de la ciutat”, considera que estan malalts del mal de prosa. Els poetes s’aïllen al "Cau Ferrat" apartats de la societat.
5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?
El Cau ferrat era l’estudi i la casa de l’autor. Tenia la funció com a refugi dels amants de la poesia de l’època, també per a l’ inspiració.
No hay comentarios:
Publicar un comentario