Punt 3. Eric Mitjans

Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració.

Invasió subtil:

El Home protagonista el qual estava hostatjat en un hostal amb la seva dona i era tafaner.

L'home de japo: que semblava japonès pero parlava perfectament catala i que no te ni la pell groguenca ni els ulls ametllats.

El testament de la «hiena»

El protagonista que l'havien delegat pero assasinar a un funcionari i que sembla un home incapaz de matar sense algun motiu

El funcionari sembla un home tranquil ya que parla molt amb el assasi

Pere Calders, punt 5. Marc Bisquert

5- Escriu un petit assaig on sintetitzis algunes de les idees dels articles que has consultat.

En el gènere del conte en la literatura catalana, un escriptor que va obtenir reconeixement a partir de finals dels anys 70 va ésser Pere Calders, és poc conegut a la resta d'Espanya. Més que una influència és una presència constant en la literatura del segle XX. En la seva escriptura un punt remarcable és l'humor i la ironia, que envolta tots els seus relats. No és mai un humor sarcàstic ni cruel, perquè Calders tracta amb afecte als seus personatges, no pretén jutjar-los encara que siguin absurds i les seves accions provoquin efectes negatius. Calders té la facilitat de moure's entre fantasia i realitat, fent-nos entrar en el seu joc acabant per concebre un món ple de moments màgics que s'incorporen a la quotidianitat. Dels seus llibres de contes n'hi ha un especialment destacable: Cròniques de la veritat oculta, que conté algun dels seus relats més memorables. També destaquen Invasió subtil i altres contes.

Invasió subtil. Sergi Carballo (la meva part)

4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles  anteriors.

Invasió subtil:

Els personatges enfrontats a una transgressió de l'ordre lògic de la realitat. L'ordre lògic i les normes de conducta a que l'home ha sotmès el món estan tan interioritzats en les seves consciències, que qualsevol transgressió els resulta inadmissible. Això es veu en com el protagonita no accepta que una persona japonesa (que segurament no ho seria però l’autor es val d’això per a fer el conte i fer reflexionar a la gent en un ambient de cert humor) pugui comportar-se com una persona catalana de normal i corrent sense notar-hi cap diferència, i això és el que li resulta inadmissible, desconfiant d’ell.

A través de la ficció i la fantasia, Pere Calders construeix contes i petites històries on fa una  sàtira amb humor intel·ligent de les inseguretats i les reaccions davant fets insòlits d'uns personatges que viuen en un món no real, on res no és segur. Quan el protagonista no es pot creure que un japonès pugui semblar tan català quan segurament català i no japonès, llavors el protagonista té por de que pugui ser un espia i desconfia d’ell.

Algun dels personatges s'ha pres la llibertat de menar una conducta inesperada. Aquest és el “japonès” que sembla massa català.

Sota d'aquesta constant argumental s'amaga la voluntat de l'autor de mostrar-nos la mesquinesa de l'home, incapaç d'admetre allò que desfaci els seus esquemes apriorístics d'intepretació de la realitat i les normes de comportament que la societat marca d'una manera precisa.

L’alient de la <<Hiena>>

Aquí l’humor torna a ser latent tot i que molt subtil com  a l’escena en que el protagonista ha de matar algú i resulta que acaba caient en una trampa i no el mata (el caçador és caçat).