4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors.
Invasió subtil:
Els personatges enfrontats a una transgressió de l'ordre lògic de la realitat. L'ordre lògic i les normes de conducta a que l'home ha sotmès el món estan tan interioritzats en les seves consciències, que qualsevol transgressió els resulta inadmissible. Això es veu en com el protagonita no accepta que una persona japonesa (que segurament no ho seria però l’autor es val d’això per a fer el conte i fer reflexionar a la gent en un ambient de cert humor) pugui comportar-se com una persona catalana de normal i corrent sense notar-hi cap diferència, i això és el que li resulta inadmissible, desconfiant d’ell.
A través de la ficció i la fantasia, Pere Calders construeix contes i petites històries on fa una sàtira amb humor intel·ligent de les inseguretats i les reaccions davant fets insòlits d'uns personatges que viuen en un món no real, on res no és segur. Quan el protagonista no es pot creure que un japonès pugui semblar tan català quan segurament català i no japonès, llavors el protagonista té por de que pugui ser un espia i desconfia d’ell.
Algun dels personatges s'ha pres la llibertat de menar una conducta inesperada. Aquest és el “japonès” que sembla massa català.
Sota d'aquesta constant argumental s'amaga la voluntat de l'autor de mostrar-nos la mesquinesa de l'home, incapaç d'admetre allò que desfaci els seus esquemes apriorístics d'intepretació de la realitat i les normes de comportament que la societat marca d'una manera precisa.
L’alient de la <<Hiena>>
Aquí l’humor torna a ser latent tot i que molt subtil com a l’escena en que el protagonista ha de matar algú i resulta que acaba caient en una trampa i no el mata (el caçador és caçat).
No hay comentarios:
Publicar un comentario