Cubisme-Sergi Carballo

Cubisme

El Cubisme es un moviment estètic que va sorgir entre els anys 1907 i 1914. Va ser creat per Pablo Picasso i Georges Braque, els quals van decidir treballar junts i compartir experiments i troballes i es van centrar en arribar a un llenguatge pictòric més que estètic als seus quadres. El seu objectiu era desenvolupar un mètode pictòric essencialment realista, que prescindís de la descripció naturalista dels detalls per cercar l'estructura bàsica dels objectes en l'espai. 

El nom Cubisme prové d'una reflexió de Matisse (que, per descriure un quadre de Georges Braque, va parlar de petits cubs. La paraula Cubisme prové de Cub i inicialment tenia connotacions burlesques.El cubisme parteix dels escrits i de les últimes obres de Paul Cézanne, el primer a fer una interpretació del món per mitjà de figures geomètriques.

El cubisme va ser una reacció contra la pintura realista de finals del segle XIX i principis del XX. El seu principal objectiu era la superació del problema de la perspectiva, que només semblava representar els objectes des d'un punt de vista.

És per això que els objectes apareixen molt fragmentats i angulosos, i tenen només una relació llunyana amb la forma real dels objectes que representen. Aquesta representació permet l'observació simultània dels diferents punts de vista. Per aquest motiu, la simultaneïtat és una paraula clau del cubisme.

Els iniciadors del cubisme consideraven sentimental l'èmfasi en la llum i l'efecte del color de la pintura del seu temps. Per contra, ells provaven d'apropar-se als objectes amb actitud fortament analítica. Especialment en els treballs dels inicis del cubisme, es dóna més importància al llenguatge de les formes que al color. Així doncs, les obres són principalment de colors terrosos i apagats, gairebé monocroms.

Es poden distinguir dos fases dins del cubisme:

Fase analítica:

Els elements de les figures es descomponen en formes geomètriques cada vegada més petites, la figura i fons es barregen. Utilitzaven multiplicitat de vistes, creant una nova forma de l'objecte real.

Fase sintética:

Utilització del collage, va servir parts de la realitat en el quadre, es reprèn el color, com a recurs plàstic, i en aquest tipus d'obres la multiplicitat de vistes de la imatge disminueix.

El cubisme literari, però, no va aparèixer fins el 1913 amb el poeta francès Guillem Apollinaire. La poesia cubista pren els diversos elements d’una experiència, els fragmenta totalment i després els reorganitza, barrejant conceptes, imatges, frases agafades a l’atzar...Sorgeix el cal·ligrama, combinant literatura i art plàstica. El text té forma d’imatge visual que suggereix el tema del poema o hi està relacionat. Una altre innovació, és la aparició del collage, que consistia a crear una imatge a partir de petits fragments de coses que no tenen res a veure.