Marc Bisquert, El futurisme

Futurisme

Moviment artístic, literari i musical d'avantguarda. Va ser donat a conèixer Filippo Tommaso Marinetti amb el Manifeste du futurisme, publicat a "Le Figaro" l’any 1909).Aquest moviment buscava trencar amb la tradició, el passat i els signes convencionals de la història de l'art. Rebutjava l’estètica tradicional i va intentar elevar la vida contemporània, basant-se en dos temes dominants: la màquina i el moviment. La cronologia del moviment han estat molt discutides, tot i això, les dates mes clau: el 22 de febrer de 1909, aparició del primer manifest, i el 1920, que es tanca el període de lluita i la publicació de les revistes referents a aquest moviment.

Marinetti va estudiar a Itàlia, Suïssa i França, on residiria diversos anys. Fundador i principal teòric del moviment futurista italià. L’autor en la Primera Guerra Mundial va donar a conèixer sobre de la esva ideologia feixista, que concebia com una extensió natural de les idees futuristes. De la seva obra poètica destaquen Poemi simultaneïtat futuristi (1933) i L'Esercito italià, poesia armata (1942), i en prosa Novelle amb el labbra tint (1930) i Patriottismo insetticida (1939). El seu poema Les vieux marins ('Els vells marins') va ser venerat i divutlgat. Al 1898 Marinetti va començar a publicar en varies revistes de temàtica simbolista.

En la literatura, el futurisme es basa en un mitjà d'expressió nou: "les paraules en llibertat”  renunciava completament del passat i no respecta la mètrica. Així mateix, volia la destrucció total de la sintaxi, substituïen els nexes i acceptant com a única forma verbal l'infinitiu i introduint una tipografia nova plena d'infinitius, exclamacions i interjeccions que expressaven donaven energia i llibertat.

En el camp del teatre el futurisme adopta un espai en el qual les accions ocorren a una ràpida velocitat, amb trames de no més de deu minuts, i on s'oculten les presències humanes, i només es veuen els peus dels actors.

El màxim.representant del futurisme en la literatura en llengua catalana va ser Joan Salvat-Papasseit. Aquest ca ser influït pels caligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti, sobretot en els seus primers llibres, que són mostra de l'atracció que sentien els futuristes pels invents. El llibre de poesia mes destacat va ser La rosa als llavis (1923).



Aquestes són algunes de les imatges mes representatives del moviment modernista.

Disseny urbanístic futurista de Antonio Sant'Ellia

Luigi Russolo - Intonarumori (1913)

He escollit el poema Sota el meu llavi el seu del llibre La rosa als llavis, de Joan Salvat Papasseit.

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa

la seda dels seus rulls com el pecat més dolç

-i l'espatlla ben nua

ben blanca

l'ombra corba

incitant

de l'esguard:

encara un altre bes

un altre

un altre

quin perfum de magnolia el seu pit odorant!

El Llibre La rosa als llavis ens narra la historia amorosa entre una noia aprenenta i el poeta mestre d'amor. És un amor simple, que es torna líric per la  senzillesa i la llibertat amb que es expressat. El poema descriu amb claredat la història d'una passió amorosa que des dels inicis fins el final dóna un aprenentatge que demostra que les paraules de Salvat-Papasseit arriben al públic. S'exalta el petó com l'element més important.